¿Hace falta un fotógrafo en mi boda?

Esa es una pregunta que muchos novios se han hecho, y a veces conviene cuestionarse porque se hace o no se hace algo.

No cuesta apenas nada hacer fotografías,  móviles, cámaras compactas y cámaras con ópticas intercambiables permiten disparar miles de fotografías a un coste reducido.

Han aparecido álbumes igualmente a precios muy por debajo de los álbumes convencionales, basta con bajarse un programa, seleccionar la plantilla deseada y arrastrar las fotografías al lugar deseado. En pocos días tendremos el álbum en nuestro domicilio.

No hace falta tener grandes conocimientos de fotografía para conseguir aclarar u oscurecer una fotografía, hay programas informáticos muy sencillos de usar.

La tentación es grande, ¿Por qué no prescindir del fotógrafo?

Hay varias respuestas:

1. Si dejamos que uno o varios invitados nos hagan las fotografías los estamos poniendo en una situación delicada. Si las fotografías no salen bien, no les podemos exigir unos conocimientos que no tienen. Si que debemos exigírselo a un fotógrafo profesional.
2. La diferencia de precios puede ser exagerada. Cierto, pero un álbum realizado por un buen profesional es mucho mejor que los que se venden por internet. Esto ha llevado a que el fotógrafo profesional se vea obligado a hacer buenas fotografías, dedicar tiempo a hacer bien los retoques y a hacer unos montajes atractivos. Hasta hace poco se limitaba a recoger las fotografías del laboratorio y pegarlas. Si quiere seguir haciendo eso, tiene que bajar precios o ponerse al día.
3. Ajustar y retocar fotografías es algo que exige mucha dedicación en conocimientos y en tiempo. Se pueden hacer cosas sencillas, pero como decía un compañero, “no por escribir una postal soy escritor, ni por hacer una foto con el móvil soy fotógrafo”. Un ejemplo lo tenemos en la fotografía de arriba, tal como salió de la cámara, pasada a blanco y negro en el lado izquierdo, y tal como queda después de hacer los correspondientes ajustes, en el lado derecho.

Hacer las cosas uno mismo da, normalmente, una gran satisfacción. Pero para ello hay que hacer pruebas antes de que ocurra alguna situación no deseada que impida obtener un buen resultado. Sin la suficiente experiencia, se corre el riesgo de sufrir una decepción, que luego difícilmente tiene arreglo.

Si la cuestión de fondo es el dinero que cobran algunos profesionales, tendríamos que preguntar cuanto tiempo dedican al ajuste y retoque de las fotografías y al diseño de cada álbum. Cuanto menos le dedican, menos deberían cobrar.

————————————————————-

Aquesta és una pregunta que molts nuvis s’han fet, i de vegadesconvé qüestionar perquè es fa o no es fa alguna cosa.

Ara no cost gairebé res fer fotografies, mòbils, càmeres compactes i càmeres amb òptiques intercanviables permeten disparar milers de fotografies a un cost reduït.

Han aparegut àlbums igualment a preus molt per sota dels àlbums convencionals, només cal baixar-se un programa, seleccionar la plantilla desitjada i arrosegar les fotografies al lloc desitjat. En pocs dies tindrem l’àlbum en el nostre domicili.

No cal tenir grans coneixements de fotografia per aconseguir  aclarir o enfosquir una fotografia, hi ha programes informàtics molt senzills d’utilitzar.La temptació és gran, per què no prescindir del fotògraf?

Hi ha diverses respostes:

1. Si deixem que un o diversos convidats ens facin les fotografies els estem posant en una situació delicada. Si les fotografies no surten bé n els podem exigir uns coneixementes que no tenen. Si que hem d’exigir a un fotògraf professional.
2. La diferència de preus pot ser exagerada. És cer, però un àlbum realitzat per un bon professional és molt millor que els que es venen per internet. Això ha fet que el fotògraf professional es vegi obligat a fer bones fotografies, dedicar temps a fer els retocs i a fer uns muntatges atractius. Fins fa poc es limitava a recollir les fotografies del laboratori i a enganxar. Si vol seguir fent això, ha de baixar preus o posar-se al dia.
3. Ajustar i retocar fotografies exigeix molta dedicació en coneixements i temps. Es poden fer coses senzilles, però com deia un company, “no per escriure una postal soc escriptor, ni per fer una foto amb el mòbil sóc fotògraf”. Un exemple el tenim en la fotografia de dalt, tal com va sortir de la càmera, passada a blanc i negre en el costat esquerre, i tal com queda després de fer els corresponents ajustaments de dalt, tal com va sortir de la càmera, passada a blanc i negre i tal com queda després de fer els corresponents ajustaments, en el costatdret.

Fer les coses un mateix dóna, normalment, una gran satisfacció. Però per això cal fer proves abans que passi una situació no desitjada que impedeixi obtenir un bon resultat. Sense la suficient experiència, es corre el risc de patir una decepció, que després difícilment te solució.

Si la qüestió de fons són els diners que cobren alguns professionals, hauríem de preguntar quant temps dediquen a l’ajust i retoc de les fotografies  i al disseny de cada àlbum. Com menys li dediquin, menys haurien de cobrar.

Los toques finales

Cada vez es mas usual que invitar al fotógrafo para que documente como la novia está siendo maquillada o los toques finales al acabar de ponerse el vestido.

Las posibilidades son enormes, la espontaneidad de sentimientos, felicidad, nervios, etc. La visita de la peluquera y la maquilladora pueden ser momentos relajados en los que se comentan experiencias. El ajuste de prendas y accesorios con la complicidad de amigas y familiares también da mucho juego. Las caras de expectación de los niños también.

Es interesante que la novia esté a gusto y relajada, por ello, los cercanos a ella deben ayudar. No encontrar una prenda o accesorio puede hacer que aparezca crispación y nervios, por ello, es conveniente tener todo bajo control. Lo ideal es que algún hermano o amiga se haga cargo de ésto para que la novia pueda disfrutar de esos momentos sin preocupaciones.

La gestión del tiempo es muy importante, sobre todo en las bodas que se celebran al mediodía. Si la novia acude a la peluquería, debería ir a primera hora con tiempo mas que sobrado para evitar situaciones estresantes. Puede ocurrir que prisa y nervios den mucho juego, pero siempre en personas de carácter positivo, que ponen buena cara incluso en los momentos mas complicados.

——————

Cada vegada és més usual que convidar al fotògraf per què documenti com la núvia està sent maquillada o els tocs finals a l’acabar de posar-se el vestit.

Les possibilitats són enormes, l’espontaneïtat de sentiments, felicitat, nervis, etc. La visita de la perruquera i la maquilladora poden ser moments relaxats en que es comenten experiencies. L’ajustament de peces i accesoris amb la complicitat d’amigues i familiars també dóna molt joc. Les cares d’expectació dels nens també.

És interessant que la núvia estigui a gust i relaxada, per això, els propers a ella han d’ajudar. No trobar una peça o accesori pot fer que aparegui crispació i nervis, per això és convenient tenir tot sota control. L’ideal és que algun germà o amiga es faci càrrec d’això perquè la núvia pugui gaudir d’aquests moments sense preocupacions.

La gestió del temps és molt important, sobretot en els casaments que es celebren al migdia. Si la núvia va a la perruqueria, hauria d’anar a primera hora amb temps més que sobrat per evitar situacions estressants. Pot passar que pressa i nervis donin molt de joc, però sempre en persones de caràcter positiu, que posen bona cara fins i tot en els moments més complicats.

Prohibición de realizar fotografías en la ceremonia.

Mas de un reportero gráfico se habrá encontrado con limitaciones o con prohibiciones a la hora de realizar su trabajo, sobre todo en la ceremonia y/o en el restaurante. Me voy a centrar en el primer tema.

Es difícil encontrar limitaciones en las bodas civiles, a lo mas, si el encargado de realizar la ceremonia es un juez de familia, habitualmente pide al fotógrafo no aparecer en las fotografías, se supone que por motivos de seguridad.

Otra cuestión son las ceremonias religiosas. Hasta no hace demasiado tiempo era habitual encontrarse con exclusivas, ahora existen otras limitaciones al trabajo de los profesionales de la fotografía. En la fotografía se muestra la ceremonia en el templo del Tibidabo de Barcelona. Hasta hace unos años llegar a este templo suponía encontrarse en la entrada con uno o dos matones que obligaban a desistir de llevar a cabo nuestra profesión, bajo amenazas mas o menos veladas, mas o menos evidentes.

En el momento de realizar el reportaje no tuve problemas a la hora de acceder al templo. Un buen reportaje de la ceremonia exige hacer fotografías desde las mas variadas posiciones, para captar las situaciones que se puedan dar. A los novios se les comunicó que no podría entrar a un lugar que permitía hacer vistas desde arriba de la ceremonia. Curiosamente, el fotógrafo de la iglesia si tenía acceso a este lugar. El perjudicado no fui yo, los perjudicados fueron los novios.

Este comportamiento no es habitual, en muchos lugares de culto no hay restricciones, sólo las que impone el sentido común.

Es importante que los novios transmitan al fotógrafo si existen limitaciones o prohibiciones de llevar a cabo el reportaje. Estas restricciones pueden venir por parte del oficiante o de los propios novios.

El oficiante debe entender que el fotógrafo no le distraerá ni creará ninguna perturbación a lo largo de la ceremonia, si es profesional. Pueden existir fotógrafos desconsiderados, pero basta que se les diga lo que no deben hacer. Un buen profesional no llama la atención, es discreto. Una regla básica es no utilizar el flash durante la homilía.

Los novios siempre deciden si hay partes de la ceremonia en las que desean o no que haya fotografías. Al respecto, un ejemplo, en una ceremonia según el rito de los Testigos de Jehová, los novios establecieron que no querían fotografías durante la oración.

En una ceremonia religiosa, el fotógrafo no va a imponer su criterio por encima de nadie, trabajará hasta donde se le permita.

Sobre la prohibición total de hacer fotografías en una iglesia de Santa Coloma de Gramanet, recuerdo cuando trabajaba para otro fotógrafo me dijeron que no hiciera las fotografías en la iglesia, había exclusiva. El novio, en cambio, me dijo que si haría el reportaje. Lo seguí. Cuando entró en la iglesia, había dos hombres, uno de ellos se presentó como el fotógrafo de la iglesia, el novio respondió: “y a mi, qué”. Hice todo el reportaje de la ceremonia.

—————————

 

Més d’un reporter gràfic s’haurà trobat amb limitacions o amb prohibicions a l’hora de realitzar el seu treball, sobretot en la cerimònia i / o al restaurant. Em vaig a centrar en el primer tema.

És difícil trobar limitacions en els casaments civils, al mes, si l’encarregat de realitzar la cerimònia és un jutge de família, habitualment demana al fotògraf no aparèixer a les fotografies, se suposa que per motius de seguretat.

Una altra qüestió són les cerimònies religioses. Fins no fa gaire temps era habitual trobar-se amb exclusives, ara hi ha altres limitacions al treball dels professionals de la fotografia. A la fotografia es mostra la cerimònia al temple del Tibidabo de Barcelona. Fins fa uns anys arribar a aquest temple suposava trobar-se en l’entrada amb un o dos matones que obligaven a desistir de dur a terme la nostra professió, sota amenaces més o menys velades, més o menys evidents.

En el moment de realitzar el reportatge no vaig tenir problemes a l’hora d’accedir al temple. Un bon reportatge de la cerimònia exigeix fer fotografies des de les més variades posicions, per captar les situacions que es puguin donar. Als nuvis se’ls va comunicar que no podria entrar a un lloc que permetia fer vistes des de dalt de la cerimònia. Curiosament, el fotògraf de l’església si tenia accés a aquest lloc. El perjudicat no vaig ser jo, els perjudicats van ser els nuvis.

Aquest comportament no és habitual, en molts llocs de culte no hi ha restriccions, només les que imposa el sentit comú.

És important que els nuvis transmetin al fotògraf si hi ha limitacions o prohibicions de dur a terme el reportatge. Aquestes restriccions poden venir per part del oficiant o dels propis nuvis.

L’oficiant ha d’entendre que el fotògraf no li distreurà ni crearà cap pertorbació al llarg de la cerimònia, si és professional. Poden existir fotògrafs desconsiderats, però n’hi ha prou que se’ls digui el que no han de fer. Un bon professional no crida l’atenció, és discret. Una regla bàsica és no utilitzar el flaix durant l’homilia.

Els nuvis sempre decideixen si hi ha parts de la cerimònia en què volen o no que hi hagi fotografies. Respecte d’això, un exemple, en una cerimònia segons el ritu dels Testimonis de Jehovà, els nuvis van establir que no volien fotografies durant l’oració.

En una cerimònia religiosa, el fotògraf no va a imposar el seu criteri per sobre de ningú, treballarà fins on se li permeti.

Sobre la prohibició total de fer fotografies en una església de Santa Coloma de Gramenet, recordo quan treballava per a un altre fotògraf  em van dir que no fes les fotografies a l’església, hi havia exclusiva. El nuvi, en canvi, em va dir que si faria el reportatge. El vaig seguir. Quan va entrar a l’església, hi havia dos homes, un d’ells es va presentar com el fotògraf de l’església, el nuvi va respondre: “ia mi, què”. Vaig fer tot el reportatge de la cerimònia.

Cómo encontrar a vuestro fotógrafo de bodas

Los novios y un buen fotógrafo de bodas buscan el mismo resultado: fotos increíbles que capten el sentimiento de la boda.

Muchos hoy en día se llaman a sí mismos fotoperiodistas de boda, aunque no muestren una obra que de fe de esa condición. Ver unas cuantas fotos no es suficiente, es mejor mirar reportajes enteros de boda. La razón, cualquier fotógrafo de bodas con diez años de profesión puede juntar 50 fotografías buenas, pero recoger buenos reportajes enteros de boda es diferente, y allí se puede conseguir una buena idea de su estilo.

La web del fotógrafo no lo es todo, hay diseños de web muy buenos que esconden el mismo tipo de boda para todas las situaciones. Los novios tienen que evaluar al fotógrafo, alguien que se esfuerza por ser diferente en lugar de disparar el mismo tipo de imágenes todo el tiempo.

Aseguraos de que vuestro fotógrafo es versátil, trabaja con ilusión y tiene mucha experiencia.

Hablad con el fotógrafo sobre el estilo de vuestra boda, pero lo mas importante es averiguar que su visión del reportaje coincide con vuestras ideas. Se debe elegir a alguien que no sólo vea la asignación del día de la boda como una transacción comercial. Un fotógrafo debe dedicarse menos al negocio y mucho mas al proceso creativo. Por supuesto, hay que firmar un contrato con detalles relativos a los costos y al diseño del álbum, pero todo debería ser secundario cuando se trata de seleccionar y trabajar con profesionales creativos ¿Qué ventaja hay si recibes cinco hojas mas en tu álbum si no te gustan las fotografías? Encontrar un fotógrafo que le gusta lo que hace y es un apasionado de su trabajo es la clave. Ese es el tipo de persona que seguirá realizando fotos incluso cuando está cenando.

La experiencia es muy importante y mas en este campo, un buen fotógrafo ayudará a potenciar buenas imágenes independientemente de la situación, un inexperto no sabrá lo que hacer ante una situación que le supera. Si observáis gran variedad de situaciones en sus bodas y veis como ha sacado adelante el reportaje, en el vuestro puede volver a hacerlo igual de bien.

Naturalmente, después de lo dicho, es imposible confiar en fotógrafo que delegan en otros de los que se ignora como trabajan, abusando de la buena fe de los novios, enseñando reportajes en los que no se conoce su verdadero autor.

————————————–

Els nuvis i un bon fotògraf de noces busquen el mateix resultat: fotografies increïbles que captin el sentiment del casament.

Molts avui en dia es diuen a si mateixos fotoperiodistes de casament, encara que no mostrin una obra que doni fe d’aquesta condició. Veure unes quantes fotos no és suficient, és millor mirar reportatges sencers de casament. La raó, qualsevol fotògraf de noces amb deu anys de professió pot ajuntar 50 fotografies bones, però recollir bons reportatges sencers de casament és diferent, i allà es pot aconseguir una bona idea del seu estil.

El web del fotògraf no ho és tot, hi ha dissenys de web molt bons que amaguen el mateix tipus de casament per a totes les situacions. Els nuvis han de avaluar el fotògraf, algú que s’esforça per ser diferent en lloc de disparar el mateix tipus d’imatges tot el temps.

Assegureu-vos que el vostre fotògraf és versàtil, treballa amb il.lusió i té molta experiència.

Parleu amb el fotògraf sobre l’estil del vostre casament, però el més important és esbrinar que la seva visió del reportatge coincideix amb les vostres idees. S’ha de triar a algú que no només vegi l’assignació del dia del casament com una transacció comercial. Un fotògraf ha de dedicar menys al negoci i molt més al procés creatiu. Per descomptat, cal signar un contracte amb detalls relatius als costos i al disseny de l’àlbum, però tot hauria de ser secundari quan es tracta de seleccionar i treballar amb professionals creatius Què avantatge hi ha si reps cinc fulles més al teu àlbum si no us agraden les fotografies? Trobar un fotògraf que li agrada el que fa i és un apassionat del seu treball és la clau.Aquest és el tipus de persona que seguirà fent fotos fins i tot quan està sopant.

L’experiència és molt important i més en aquest camp, un bon fotògraf ajudarà a potenciar bones imatges independentment de la situació, un inexpert no sabrà el que fer davant d’una situació que el supera. Si observeu gran varietat de situacions en les seves noces i veieu com ha tret endavant el reportatge, al vostre pot tornar a fer-ho igual de bé.

Naturalment, després del que s’ha dit, és impossible confiar en fotògraf que deleguen en altres dels que s’ignora com treballen, abusant de la bona fe dels nuvis, ensenyant reportatges en els quals no es coneix el seu veritable autor.

Buscar ángulos con la cámara

Los fotoperiodistas de boda estarán de acuerdo en que el aspecto mas importante de su oficio es cómo contar una historia y ahí es donde está el carácter singular del fotógrafo y su manera de expresarse. Una de sus herramientas de trabajo son los ángulos. Contar historias está relacionado con la perspectiva. Disparar desde un ángulo diferente puede crear una buena imagen que de otro modo podría haber sido arruinada por un fondo que distrae o quita valor a la fotografía. Los ángulos de trabajo permiten al buen fotógrafo expresar la forma de ver la historia. Esto incide sobre el uso de la arquitectura, la altura, el posicionamiento y la creatividad para capturar momentos memorables.

Los ángulos ayudan a contar las pequeñas historias dentro de la gran historia. Siempre hay que buscar diferentes ángulos sobre el mismo tema. ¿Voy a encontrar algo interesante en el fondo o en el primer plano? Miro a mi alrededor, y pienso ¿Cómo podría hacerlo mas interesante? Evito hacer lo que otras personas están haciendo y disparar. No hay manual, hay que experimentar.

Un buen fotoperiodista de bodas parte de lo ordinario y lo convierte en una obra de arte.

————————–

Els fotoperiodistes de casament estaran d’acord que l’aspecte més important del seu ofici és com explicar una història i aquí és on hi ha el caràcter singular del fotògraf i la seva manera d’expressar-se. Una de les seves eines de treball són els ángulos.Explicar històries està relacionat amb la perspectiva. Disparar des d’un angle diferent pot crear una bona imatge que d’una altra manera podria haver estat arruïnada per un fons que distreu o treu valor a la fotografia. Els ángulos de treball permeten al bon fotògraf expressar la forma de veure la història. Això incideix sobre l’ús de l’arquitectura, l’alçada, el posicionament i la creativitat per capturar moments memorables.

Els ángulos ajuden a explicar les petites històries dins de la gran història. Sempre s’ha de buscar diferents angle sobre el mateix tema. ¿Vaig a trobar alguna cosa interessant en el fons o en el primer pla? Miro al meu voltant, i penso Com podria fer-ho més interessant? Evito fer el que altres persones estan fent i disparar.No hi ha manual, cal experimentar.

Un bon fotoperiodista de noces part de l’ordinari i el converteix en una obra d’art.

De tiendas

Muchas parejas no quieren un reportaje con posados, buscan encontrarse a gusto con la cámara y aparecer naturales. Lo mejor es realizar alguna actividad que les ocupe la atención, apareciendo juntos o individualmente. Ir de tiendas es una buena opción. Normalmente los comerciantes colaboran de buen grado y los novios aparecen naturales y espontáneos.

———————————-

Moltes parelles no volen un reportatge amb posats, busquen trobar-se a gust amb la càmera i aparèixer naturals. El millor és realitzar alguna activitat que els ocupi l’atenció, apareixent junts o individualment. Anar de botigues és una bona opció. Normalment els comerciants col.laboren de bon grau i els nuvis apareixen naturals i espontanis.

Muy felices

Los novios se quieren, sin ninguna duda, pero con frecuencia tienen dificultades para mostrar su afecto fuera de los habituales besos. Una de las posibilidades de mostrar lo felices que son es jugar, están tan pendientes el uno del otro que se olvidan de los nervios y la sesión fotográfica resulta mas llevadera y cómoda.

Habitualmente trabajo con un teleobjetivo, de forma que los novios no notan mi presencia y no aparecen elementos extraños en el encuadre de la fotografía.

———————————

Els nuvis es volen, sense cap dubte, però sovint tenen dificultats per mostrar el seu afecte fora dels habituals petons. Una de les possibilitats de mostrar el feliços que són és jugar, estan tan pendents l’un de l’altre que s’obliden dels nervis i la sessió fotogràfica resulta més suportable i còmoda.

Habitualment treball amb un teleobjectiu, de manera que els nuvis no noten la meva presència i no apareixen elements estranys en l’enquadrament de la fotografia.

El reportaje fotoperiodístico de boda.

El reportaje fotoperiodístico de boda se basa en las tradicionales técnicas de reportaje, para aplicarlas en el campo de la boda. Eran dos situaciones que estaban llamadas a encontrarse, por un lado, los novios no aceptaban poses tradicionales que les iban bien a unos fotógrafos que no querían innovar, y por otro lado, muchos profesionales de la fotografía podían aplicar sus conocimientos en un terreno dominado por las exclusivas y la baja calidad de los reportajes.

Estos reportajes suponen un soplo de aire fresco al anquilosado reportaje tradicional, basado en poses preestablecidas, indiferente a las características de cada pareja, a sus gustos y necesidades.

En el decálogo o código de conducta de cualquier buen fotógrafo de bodas, está en primer lugar escuchar la opinión de los novios. Lo normal que se puede encontrar una pareja cuando acude a un fotógrafo tradicional son muchos álbumes, muchas fotografías, para posteriormente aconsejarles ir a un parque, donde casualmente se pueden encontrar mas parejas de novios haciendo las mismas poses que hacen ellos.

Hay parejas que preparan el enlace con mucha ilusión, flores, invitados, música, detalles, es un día importante y no aceptan cualquier reportaje. El fotógrafo debe oírlos y potenciar las posibilidades que se presenten, para captar la espontaneidad, la emoción y el sentimiento de ese día.

A menudo, la gente cree que un equipo sofisticado es la clave para conseguir buenas fotografías. Eso ayuda. A veces, se opina que basta que los fotografiados no miren a la cámara. No. Es bastante mas complejo que todo lo anterior. Un buen reportero conoce su cámara a la perfección, es una extensión de su cuerpo y de su mente, si necesita cambiar parámetros lo hará sin dudar, no tendrá que acudir al libro de instrucciones. Sabe que óptica necesita para cada momento, cuando utilizar el flash y cuando no. Y no quiere ser el protagonista, no tiene que dar ninguna instrucción a nadie porque quiere pasar desapercibido y ceder el protagonismo a los contrayentes, a su familia y a sus amigos. Y está a gusto con la responsabilidad que tiene, puede encontrarse con situaciones no previstas, lugares desconocidos, pero eso es un reto que le permite dar lo mejor de si mismo.

Para llegar a estos conocimientos hace falta que tenga una gran experiencia que le avale, y en variados campos, a ser posible. Y esa experiencia es demostrable únicamente con su trabajo, con sus fotografías.

Muchos aficionados se han atrevido a hacer estos reportajes, sin el poso de experiencia necesario, y eso ha hecho perder muchos recuerdos de boda.

Otros profesionales en el momento de contratar afirman que hacen este tipo de reportaje pero luego siguen con las poses preestablecidas durante años. Un ejemplo de ello lo comentó un cámara de vídeo testigo de una situación cómica por no decir triste. La novia tenía muchos invitados alojados en su casa y le dijo al fotógrafo que quería las fotografías en el comedor, a ésto, el fotógrafo se negó, le dijo que tenía que hacerlas en su habitación, ¿Por qué dijo eso? Porque estaba acostumbrado a hacer las fotografías en la habitación y no sabía hacer otra cosa. Hubo que acondicionar la habitación y se perdió mucho tiempo sin hacer ninguna fotografía. Naturalmente todas las fotografías que le hizo eran las mismas que llevaba a cabo en cualquier otro reportaje.

Esta actitud es cualquier cosa menos profesional y por desgracia todavía es muy común.

Se reprocha que el reportaje fotoperiodístico puede ser muy caro y eso es falso. Cada fotógrafo tiene sus tarifas, pero no debe ser mas caro que otro reportaje. Normalmente se hacen mas fotografías, en mi caso, he llegado a realizar mas de tres mil fotografías en mas de un reportaje de boda. Puede parecer excesivo, pero prefiero hacerlas a lamentar no haberlas realizado. Un vez que ha pasado, no hay vuelta atrás. Ya en otra época mis reportajes no bajaban de los veinte carretes, cuando había empresas que hacían una boda con tres. Esto supone mas tiempo a la hora de hacer una edición, y ese tiempo debe ser compensado justamente.

La diferencia fundamental es buscar siempre, por sistema, nuevas posibilidades, lo que supone que se tiene suficiente confianza y conocimientos para acudir a las nuevas situaciones que aporta cada pareja, o ir a lo cómodo, imponiendo unas poses que ya se sabe que funcionan.

Sólo trabajando de esta manera, la fotografía de bodas perderá el estigma de baja calidad y merecerá el respeto que tienen otras disciplinas.

——————————–

El reportatge fotoperiodístic de casament es basa en les tradicionals tècniques de reportatge, per aplicar-les en el camp del casament. Eren dues situacions que estaven cridades a trobar-se, d’una banda, els nuvis no acceptaven postures tradicionals que els anaven bé a uns fotògrafs que no volien innovar, i d’altra banda, molts professionals de la fotografia podien aplicar els seus coneixements en un terreny dominat per les exclusives i la baixa qualitat dels reportatges.

Aquests reportatges suposen una alenada d’aire fresc al anquilosat reportatge tradicional, basat en postures preestablertes, indiferent a les característiques de cada parella, als seus gustos i necessitats.

En el decàleg o codi de conducta de qualsevol bon fotògraf de noces, està en primer lloc escoltar l’opinió dels nuvis. El normal que es pot trobar una parella quan va a un fotògraf tradicional són molts àlbums, moltes fotografies, per a posteriorment aconsellar anar a un parc, on casualment es poden trobar més parelles de nuvis fent les mateixes postures que fan ells.

Hi ha parelles que preparen l’enllaç amb molta il.lusió, flors, convidats, música, detalls, és un dia important i no accepten qualsevol reportatge. El fotògraf ha de sentir-los i potenciar les possibilitats que es presenten, per captar l’espontaneïtat, l’emoció i el sentiment d’aquest dia.

Sovint, la gent creu que un equip sofisticat és la clau per aconseguir bones fotografies. Això ajuda. De vegades, s’opina que n’hi ha prou que els fotografiats no mirin a la càmera. No. És bastant més complex que tot l’anterior. Un bon reporter coneix la seva càmera a la perfecció, és una extensió del seu cos i de la seva ment, si necessita canviar paràmetres ho farà sense dubtar, no haurà de recórrer al llibre d’instruccions. Sap que òptica necessita per a cada moment, quan utilitzar el flash i quan no. I no vol ser el protagonista, no ha de donar cap instrucció a ningú perquè vol passar desapercebut i cedir el protagonisme als contraents, la seva família i als seus amics. I està a gust amb la responsabilitat que té, pot trobar-se amb situacions no previstes, llocs desconeguts, però això és un repte que li permet donar el millor de si mateix.

Per arribar a aquests coneixements cal que tingui una gran experiència que li avali, i en diversos camps, si és possible. I aquesta experiència és demostrable únicament amb el seu treball, amb les seves fotografies.

Molts aficionats s’han atrevit a fer aquests reportatges, sense el pòsit d’experiència necessari, i això ha fet perdre molts records de casament.

Altres professionals en el moment de contractar afirmen que fan aquest tipus de reportatge però després segueixen amb les postures preestablertes durant anys. Un exemple d’això ho va comentar un càmera de vídeo testimoni d’una situació còmica per no dir trista. La núvia tenia molts convidats allotjats a casa seva i li va dir al fotògraf que volia les fotografies al menjador, a això, el fotògraf es va negar, li va dir que havia de fer a la seva habitació, per què va dir això? Perquè estava acostumat a fer les fotografies a l’habitació i no sabia fer una altra cosa. Hi va haver de condicionar l’habitació i es va perdre molt de temps sense fer cap fotografia. Naturalment totes les fotografies que li va fer eren les mateixes que portava a terme en qualsevol altre reportatge.

Aquesta actitud és qualsevol cosa menys professional i per desgràcia encara és molt comú.

Es retreu que el reportatge fotoperiodístic pot ser molt car i això és fals. Cada fotògraf té les seves tarifes, però no ha de ser més car que un altre reportatge. Normalment es fan més fotografies, en el meu cas, he arribat a realitzar més de tres mil fotografies en més d’un reportatge de casament. Pot semblar excessiu, però prefereixo fer-les a lamentar no haver realitzat. Un cop que ha passat, no hi ha marxa enrere. Ja en una altra època meus reportatges no baixaven dels vint rodets, quan hi havia empreses que feien un casament amb tres. Això suposa més temps a l’hora de fer una edició, i aquest temps ha de ser compensat justament.

La diferència fonamental és buscar sempre, per sistema, noves possibilitats, el que suposa que es té prou confiança i coneixements per a acudir a les noves situacions que aporta cada parella, o anar a la comoditat, imposant unes postures que ja se sap que funcionen.

Només treballant d’aquesta manera, la fotografia de bodes perdrà l’estigma de baixa qualitat i mereixerà el respecte que tenen altres disciplines.

Las exclusivas en la fotografía de bodas.

Las exclusivas atentan contra libertad de elección de los novios y atacan la libre competencia, desvirtuando el mercado. Una empresa o fotógrafo que recurra a las exclusivas nos está diciendo que no puede competir por calidad, precio o cualquier otro baremo que podamos utilizar a la hora de valorar su trabajo.

El método utilizado es sencillo, se pacta con un restaurante o una cadena de hoteles, o el párroco de una iglesia. En función de ese pacto el exclusivista aporta una cantidad de dinero en función del número de reportajes que le consiga el restaurante o iglesia.

Para ello se impone a los novios un canon (un sobreprecio) si no escogen el fotógrafo que desea el restaurante o párroco, o se prohíbe la entrada de otro fotógrafo que no sea el exclusivista, obligando a escoger al fotógrafo del restaurante o iglesia.

Las excusas para imponer su voluntad contra la de los novios es variada y poco creíble, que el fotógrafo se hace cargo del costo de las flores, que no molesta porque conoce la liturgia, etc.

Mucho peor es que se impida la entrada del fotógrafo escogido por los novios a la iglesia o al restaurante. Aunque ese espacio sea público, al reservarse, se convierte en privado y pueden entrar en él quien desee los novios.

Tanto la ceremonia como el convite son actos privados a los que acuden exclusivamente los invitados y quienes trabajan para los novios, porque así lo han decidido ellos. Si el fotógrafo de la iglesia o el del restaurante no han sido invitados ni se les han solicitado sus servicios, no tienen nada que hacer. Cualquier otra actuación vulnera la libertad de los novios y les crea un perjuicio, que es amparado por los tribunales de justicia.

Estas prácticas se dan sobre todo en la ciudad de Barcelona y en algunas comarcas próximas.

Recuerdo una boda en la que se me impidió trabajar en la iglesia (era la cripta de la Colonia Güell, en Santa Coloma de Cervelló). Los novios quedaron contentos con el reportaje, pero no así con las fotografías que les vendió el fotógrafo de la iglesia. Se quejaron, con razón, de que aparecían oscuras, donde alcanzaba el flash se veía bien, lo demás parecía una cueva. La novia se quedó de mala gana con dos o tres fotografías y frustrada porque no quería un recuerdo tan espantoso.

Esta es una de las situaciones habituales que nos podemos encontrar ante un exclusivista.

En la mayoría de las ocasiones nos encontraremos ante una empresa, dirigida por alguien que le interesa bien poco o nada la fotografía y si la cuenta de resultados. Esta empresa típica dispone de una comercial que se encarga de contactar y contratar con los novios. Se afirma que los fotógrafos son profesionales, pero no es cierto, son gente que trabaja de lunes a viernes en cualquier otra actividad y que el fin de semana se dedica a realizar bodas para obtener un sobresueldo.

En principio ésto es lícito. Pero no es ético engañar a la gente. Muchos de estos fotógrafos apenas conocen sus cámaras, se les enseña a hacer cuatro cosas que funcionan porque lo importante para la empresa no es la calidad de las fotografías si no la venta rápida.

Aquí está el negocio, en la venta rápida. Esas fotografías que los invitados compran después de los postres para tener un recuerdo son las que producen los verdaderos beneficios. Este dinero es en negro y con él se paga la comisión y el reportaje del fotógrafo, la exclusiva del restaurante o iglesia y los gastos del álbum. Lo pagado por los novios para el álbum es el dinero que se declara a Hacienda. El negocio es redondo, si hay suficiente venta rápida.

Por eso, a los exclusivistas no les interesa hacer otras fotografías que las que no se puedan vender por venta rápida. Al llegar al restaurante, lo mas importante es hacer las fotografías de parejas con los novios y de los invitados sentados en las mesas para poderlas vender cuanto antes. Las situaciones que se den al margen (bromas, regalos, ambiente, etc) no se hacen, en perjuicio del álbum que solicitan los novios.

¿Cómo puedo evitar ser víctima de un exclusivista?

En primer lugar, exigir garantías legales como contratos que especifiquen las obligaciones del fotógrafo y facturas a restaurantes e iglesia por cada pago.

En segundo lugar, si es una empresa con muchos fotógrafos comprobar que estén dados de alta como autónomos o como trabajadores. Tanto las empresas exclusivistas como sus fotógrafos no les interesa declarar sus ganancias.

En tercer lugar, y mas importante. No os dejéis avasallar, es normal que el día de vuestra boda no queráis discusiones ni problemas, pero aceptar prácticas mafiosas os perjudica en vuestros intereses.

Podréis denunciar estos hechos, con la documentación correspondiente, en la oficina de la Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya o a través de internet .

Pero no olvidéis que es mejor enfrentaros al problema antes y que se acepte vuestra voluntad que reclamar y ganar un juicio pero sin un reportaje fotográfico de calidad que es lo que queda para siempre.

—————————————

Les exclusives atempten contra llibertat d’elecció dels nuvis i ataquen la lliure competència, desvirtuant el mercat. Una empresa o fotògraf que recorri a les exclusives ens està dient que no pot competir per qualitat, preu o qualsevol altre barem que puguem utilitzar a l’hora de valorar la seva feina.

El mètode utilitzat és senzill, es pacta amb un restaurant o una cadena d’hotels, o el rector d’una església. En funció d’aquest pacte el exclusivista aporta una quantitat de diners en funció del nombre de reportatges que li aconsegueixi el restaurant o església.

Per això s’imposa als nuvis un cànon (un sobrepreu) si no trien el fotògraf que desitja el restaurant o rector, o es prohibeix l’entrada d’un altre fotògraf que no sigui el exclusivista, obligant a escollir el fotògraf del restaurant o església.

Les excuses per imposar la seva voluntat contra la dels nuvis és variada i poc creïble, que el fotògraf es fa càrrec del cost de les flors, que no molesta perquè coneix la litúrgia, etc.

Molt pitjor és que s’impedeixi l’entrada del fotògraf escollit pels nuvis a l’església o al restaurant. Encara que aquest espai sigui públic, al reservar, es converteix en privat i poden entrar-hi qui vulgui els nuvis.

Tant la cerimònia com el convit són actes privats als quals van exclusivament els convidats i els que treballen per als nuvis, perquè així ho han decidit ells. Si el fotògraf de l’església o el del restaurant no han estat convidats ni els han demanat els seus serveis, no tenen res a fer. Qualsevol altra actuació vulnera la llibertat dels nuvis i els crea un perjudici, que és emparat pels tribunals de justícia.

Aquestes pràctiques es donen sobretot a la ciutat de Barcelona i en algunes comarques properes.

Recordo un casament en què se’m va impedir treballar a l’església (era la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló).Els nuvis van quedar contents amb el reportatge, però no així amb les fotografies que els va vendre el fotògraf de l’església. Es van queixar, amb raó, que apareixien fosques, on arribava el flash es veia bé, la resta semblava una cova. La núvia es va quedar de mala gana amb dos o tres fotografies i frustrada perquè no volia un record tan espantós.

Aquesta és una de les situacions habituals que ens podem trobar davant d’un exclusivista.

En la majoria de les ocasions ens trobarem davant d’una empresa, dirigida per algú que li interessa ben poc o gens la fotografia i si el compte de resultats. Aquesta empresa típica disposa d’una comercial que s’encarrega de contactar i contractar amb els nuvis. S’afirma que els fotògrafs són professionals, però no és cert, són gent que treballa de dilluns a divendres en qualsevol altra activitat i que el cap de setmana es dedica a realitzar casaments per obtenir un sobresou.

En principi això és lícit. Però no és ètic enganyar la gent. Molts d’aquests fotògrafs només coneixen les seves càmeres, se’ls ensenya a fer quatre coses que funcionen perquè l’important per a l’empresa no és la qualitat de les fotografies si no la venda ràpida.

Aquí està el negoci, en la venda ràpida. Aquestes fotografies que els convidats compren després de les postres per tenir un record són les que produeixen els veritables beneficis. Aquests diners és en negre i amb ell es paga la comissió i el reportatge del fotògraf, l’exclusiva del restaurant o església i les despeses de l’àlbum. El pagat pels nuvis per l’àlbum són els diners que es declara a Hisenda. El negoci és rodó, si hi ha prou venda ràpida.

Per això, als exclusivistes no els interessa fer altres fotografies que les que no es puguin vendre per venda ràpida. En arribar al restaurant, el més important és fer les fotografies de parelles amb els nuvis i dels convidats asseguts a les taules per poder-les vendre com més aviat millor. Les situacions que es donin al marge (bromes, regals, ambient, etc) no es fan, en perjudici de l’àlbum que demanen els nuvis.

Com puc evitar ser víctima d’un exclusivista?

En primer lloc, exigir garanties legals com contractes que s’especifiquen les obligacions del fotògraf i factures a restaurants i església per cada pagament.

En segon lloc, si és una empresa amb molts fotògrafs comprovar que estiguin donats d’alta com a autònoms o com a treballadors.Tant les empreses exclusivistes com els seus fotògrafs no els interessa declarar els seus guanys.

En tercer lloc, i més important. No us deixeu sotmetre, és normal que el dia del vostre casament no vulgueu discussions ni problemes, però acceptar pràctiques mafioses us perjudica en els vostres interessos.

Podreu denunciar aquests fets, amb la documentació corresponent, a l’oficina de l’Agència Catalana de Consum de la Generalitat de Catalunya oa través d’internet.

Però no oblideu que és millor enfrontar al problema abans i que s’accepti la vostra voluntat de reclamar i guanyar un judici però sense un reportatge fotogràfic de qualitat que és el que queda per sempre.

Retrato con luz natural

Trabajar con luz ambiente permite obtener imágenes que impactan por su belleza. Esto no es exclusivo de la fotografía, ya los pintores de la escuela flamenca hicieron grandes obras basándose en las cualidades de la luz natural, sólo hace falta estar avezado para trabajar con este tipo de luz.