Prohibición de realizar fotografías en la ceremonia.

Mas de un reportero gráfico se habrá encontrado con limitaciones o con prohibiciones a la hora de realizar su trabajo, sobre todo en la ceremonia y/o en el restaurante. Me voy a centrar en el primer tema.

Es difícil encontrar limitaciones en las bodas civiles, a lo mas, si el encargado de realizar la ceremonia es un juez de familia, habitualmente pide al fotógrafo no aparecer en las fotografías, se supone que por motivos de seguridad.

Otra cuestión son las ceremonias religiosas. Hasta no hace demasiado tiempo era habitual encontrarse con exclusivas, ahora existen otras limitaciones al trabajo de los profesionales de la fotografía. En la fotografía se muestra la ceremonia en el templo del Tibidabo de Barcelona. Hasta hace unos años llegar a este templo suponía encontrarse en la entrada con uno o dos matones que obligaban a desistir de llevar a cabo nuestra profesión, bajo amenazas mas o menos veladas, mas o menos evidentes.

En el momento de realizar el reportaje no tuve problemas a la hora de acceder al templo. Un buen reportaje de la ceremonia exige hacer fotografías desde las mas variadas posiciones, para captar las situaciones que se puedan dar. A los novios se les comunicó que no podría entrar a un lugar que permitía hacer vistas desde arriba de la ceremonia. Curiosamente, el fotógrafo de la iglesia si tenía acceso a este lugar. El perjudicado no fui yo, los perjudicados fueron los novios.

Este comportamiento no es habitual, en muchos lugares de culto no hay restricciones, sólo las que impone el sentido común.

Es importante que los novios transmitan al fotógrafo si existen limitaciones o prohibiciones de llevar a cabo el reportaje. Estas restricciones pueden venir por parte del oficiante o de los propios novios.

El oficiante debe entender que el fotógrafo no le distraerá ni creará ninguna perturbación a lo largo de la ceremonia, si es profesional. Pueden existir fotógrafos desconsiderados, pero basta que se les diga lo que no deben hacer. Un buen profesional no llama la atención, es discreto. Una regla básica es no utilizar el flash durante la homilía.

Los novios siempre deciden si hay partes de la ceremonia en las que desean o no que haya fotografías. Al respecto, un ejemplo, en una ceremonia según el rito de los Testigos de Jehová, los novios establecieron que no querían fotografías durante la oración.

En una ceremonia religiosa, el fotógrafo no va a imponer su criterio por encima de nadie, trabajará hasta donde se le permita.

Sobre la prohibición total de hacer fotografías en una iglesia de Santa Coloma de Gramanet, recuerdo cuando trabajaba para otro fotógrafo me dijeron que no hiciera las fotografías en la iglesia, había exclusiva. El novio, en cambio, me dijo que si haría el reportaje. Lo seguí. Cuando entró en la iglesia, había dos hombres, uno de ellos se presentó como el fotógrafo de la iglesia, el novio respondió: “y a mi, qué”. Hice todo el reportaje de la ceremonia.

—————————

 

Més d’un reporter gràfic s’haurà trobat amb limitacions o amb prohibicions a l’hora de realitzar el seu treball, sobretot en la cerimònia i / o al restaurant. Em vaig a centrar en el primer tema.

És difícil trobar limitacions en els casaments civils, al mes, si l’encarregat de realitzar la cerimònia és un jutge de família, habitualment demana al fotògraf no aparèixer a les fotografies, se suposa que per motius de seguretat.

Una altra qüestió són les cerimònies religioses. Fins no fa gaire temps era habitual trobar-se amb exclusives, ara hi ha altres limitacions al treball dels professionals de la fotografia. A la fotografia es mostra la cerimònia al temple del Tibidabo de Barcelona. Fins fa uns anys arribar a aquest temple suposava trobar-se en l’entrada amb un o dos matones que obligaven a desistir de dur a terme la nostra professió, sota amenaces més o menys velades, més o menys evidents.

En el moment de realitzar el reportatge no vaig tenir problemes a l’hora d’accedir al temple. Un bon reportatge de la cerimònia exigeix fer fotografies des de les més variades posicions, per captar les situacions que es puguin donar. Als nuvis se’ls va comunicar que no podria entrar a un lloc que permetia fer vistes des de dalt de la cerimònia. Curiosament, el fotògraf de l’església si tenia accés a aquest lloc. El perjudicat no vaig ser jo, els perjudicats van ser els nuvis.

Aquest comportament no és habitual, en molts llocs de culte no hi ha restriccions, només les que imposa el sentit comú.

És important que els nuvis transmetin al fotògraf si hi ha limitacions o prohibicions de dur a terme el reportatge. Aquestes restriccions poden venir per part del oficiant o dels propis nuvis.

L’oficiant ha d’entendre que el fotògraf no li distreurà ni crearà cap pertorbació al llarg de la cerimònia, si és professional. Poden existir fotògrafs desconsiderats, però n’hi ha prou que se’ls digui el que no han de fer. Un bon professional no crida l’atenció, és discret. Una regla bàsica és no utilitzar el flaix durant l’homilia.

Els nuvis sempre decideixen si hi ha parts de la cerimònia en què volen o no que hi hagi fotografies. Respecte d’això, un exemple, en una cerimònia segons el ritu dels Testimonis de Jehovà, els nuvis van establir que no volien fotografies durant l’oració.

En una cerimònia religiosa, el fotògraf no va a imposar el seu criteri per sobre de ningú, treballarà fins on se li permeti.

Sobre la prohibició total de fer fotografies en una església de Santa Coloma de Gramenet, recordo quan treballava per a un altre fotògraf  em van dir que no fes les fotografies a l’església, hi havia exclusiva. El nuvi, en canvi, em va dir que si faria el reportatge. El vaig seguir. Quan va entrar a l’església, hi havia dos homes, un d’ells es va presentar com el fotògraf de l’església, el nuvi va respondre: “ia mi, què”. Vaig fer tot el reportatge de la cerimònia.

Etiquetes: Contratación, Iglesia